Premi 2018

Oscar Martí Bruna

Abans de dir-ne el seu nom cal saber que va néixer la matinada del 5 de setembre de 1917 en el sí d’una família treballadora. De petit es va enamorar de la fusta i aquest va ser el seu primer ofici: fuster. I diem el primer perquè al llarg de la seva vida en va fer molts d’altres: músic, sereno, cobrador d’arbitris, cafeter, sabater, rellotger, esmolet, actor, il·lusionista… I amb alguns d’aquests va travar una intensa relació amb l’entitat Círcol Catòlic.

 

A meitat dels anys 1950 entra de cafeter a la societat Círcol Catòlic, i s’instal·la en un petit habitatge en el mateix edifici, amb la seva muller, Remei, la seva filla Olga i els avis. Sí; estem parlant de l’Oscár Martí. La bonhomia del cafeter, el seu humor i les seves bromes, van convertir el local en un espai agradable i familiar.

 

L’Oscár no era només el cafeter, sinó que participava en tots els saraus que es muntaven a l’entitat, que no eren pocs: campionats de billar, de tenis de taula, d’escacs, representacions teatrals (on havia fet d’actor) o festivals d’il·lusionisme, una de les seves passions, en els que participava activament en la seva organització o com a il·lusionista, amb el nom artístic de «Baró de Polifàcies», en referència als seus múltiples oficis. L’any 1963, degut a unes diferències amb la nova junta de l’entitat, l’Oscár va deixar de ser el cafeter del Círcol Catòlic i es va traslladar a una nova casa al carrer Cabanyes, on va néixer la Núria, la seva segona filla.

 

Uns anys després l’Oscár tornaria al Círcol Catòlic per desenvolupar una altra de les seves passions: la música.

 

L’any 1979 va patir la dolorosa pèrdua de la seva esposa, i durant un temps aquell humor i aquelles ganes de gresca van quedar esllanguits. Però el dimarts de Carnaval de 1980 una colla d’amics semi-músics, molts d’ells provinents de les files dels Pastorets, van muntar una mena de banda per participar en una de les comparses del Vidalot, i en el context de la broma carnavalera la van anomenar La Banda Puig. L’experiència va ser prou bona com per voler-la continuar, i sabent que l’Oscár Martí era músic amb coneixements en aquests tipus de formació, li van demanar que els dirigís. I així va ser com l’Oscár va retornar al Círcol Catòlic, ara com a director musical, ja que aquesta era la seu de La Banda Puig. Primer assajaven al mateix escenari, i després de les reformes de 1984, la nova sala del segon pis va ser la seva sala d’assajos.

 

Però l’Oscár no es va conformar només amb la banda, sinó que es va afegir al petit grup de músics que des de la recuperació dels Pastorets l’any 1978 acompanyaven les representacions, i va ser el director musical que va estrenar l’actual fossat dels músics el Nadal de 1984.

 

Va encomanar a una colla de joves l’entusiasme per la recuperació d’antics repertoris de música vilanovina, i així va ser com van néixer els Amics dels Versets, dedicats a la recerca i interpretació d’aquesta música processional pròpia de la nostra vila, que feia uns anys havia desaparegut dels nostres carrers amb la supressió de les processons de la setmana santa. Els divendres de quaresma es trobaven per assajar aquestes peces recuperades, assajos que acabaven amb un sopar on no faltaven els bunyols de quaresma, de crema, que l’Oscár portava idefectiblement. El resultat d’aquests assajos es podia escoltar el vespre del Divendres Sant al Círcol Catòlic, on des de 1983 i fins a final de la dècada, s’hi van celebrar unes sessions organitzades pels Amics dels Versets i L’escotilló G.T. en les que aquesta música acompanyava tant projeccions d’antigues imatges com muntatges poètics, un concert de campanes o un homenatge a Salvador Espriu amb la lectura del seu «Setmana Santa».

 

El nostre reconeixement, doncs, a una bona persona amb un cor molt gran, per a qui el Círcol Catòlic també va ser casa seva.