Premi 2015

Sergi López i Ayats

Jo sóc la ira, i mon poder
sobre l’home no té igual
la ira l’arma del punyal,
a matar fa trobar plaer
o
Qui és que així destorba la quietud del meu bosc?

 

Són algunes de les parts del text dels Pastorets que Sergi López va repetir en nombrades ocasions, aquí, en aquest escenari.

 

Fill de la Rosa i el Pere va estudiar de petit a l’Escola Cossetània i, més tard, va iniciar els estudis de batxillerat que deixà per dedicar-se de ple al món artístic. Aquesta vinculació amb el món teatral prové de ben jovenet, ja va començar a fer alguna cosa com a nen a l’Esplai de la Geltrú on s’hi va estar fins al grup La Branca i més tard als Al·lots. Les seves primeres passes al món del teatre amateur foren als Pastorets del Círcol Catòlic. D’Ira va passar a fer de Lluquet, i més tard de Satanàs, el paper que més el va convèncer. En aquells anys va ser, segons una entrevista de la revista dels Pastorets de l’any 2000-2001, quan va decidir quin seria el camí de la seva vida.

 

Durant un temps va treballar com a dinamitzador cultural, acompanyant estrangers que venien a estiuejar a Vilanova, amb la finalitat d’estalviar i poder matricular-se a la prestigiosa escola de teatre Jacques Lecoq, de Paris, la qual va ser la veritable font de la seva formació artística. Estant a l’escola conegué a Manuel Poirier, amb qui el va unir la filmació de set pel·lícules, l’última de les quals fou la més reconeguda per la crítica i pel públic: Western.

 

Professionalment, va debutar el 1986 amb Toni Albà amb l’espectacle de creació Brams o la Kumèdia dels Herrors que es perllonga fins el 1989 i que tornà a realitzar l’any 1996; aquest espectacle es representà fins el 1998, període en el qual aconseguí un espectacular èxit de públic i crítica que va obligar als seus protagonistes a fer una versió en castellà.

 

Com a actor de teatre, cal remarcar l’obra Fins al fons (1993-1996), amb direcció de Toni Albà, per la qual obtingué el Premi Especial de Crítica teatral de Barcelona, i l’obra Lisystrata (1995) sota la direcció artística d’Angel Alonso i amb la companyia catalana de gags. El 2008 protagonitzà el monòleg teatral Non Solum, de Jorge Picó, pel qual rebé el 2010 el premi Terenci Moix d’arts escèniques.

 

L’altre faceta que també ha exercit és la direcció, tasca que ha portat a terme, primer com a ajudant de direcció a Còsmic (1989), d’El Llamp Teatre i a Biòtic, de l’Estaquirot (1988). Ja com a director, ha portat les regnes de l’espectacle Vagabundos (1994) Mefaska (1995), de la Companyia Teatrapo d’Extremadura i el Velcru Propulsu (1990) de l’escarlata Circus.

 

La seva entrada al món del cinema s’inicià amb La petite amie d’Antonio (1991) sota la direcció de qui fou el seu descobridor Manuel Poirier, director bretó, amb el qual participà a Campagne (1994), Atention Fragile (1995), Marion (1996) i Western (1996). Per la seva trajectòria artística ha obtingut importants reconeixements, dels quals els més destacats han estat el premi al millor actor europeu per Harry, un ami qui vous veut du bien de Dominik Moll (2000), i el César 2001 del cinema francès com a millor actor pel seu paper d’assassí amb bones intencions en la mateixa pel·lícula. En aquell mateix any fou guardonat amb el premi Sant Jordi de cinema com a millor actor.

 

Altres films destacats que ha protagonitzat són Carícies (1997) de Ventura Pons que va ser la seva primera pel·lícula espanyola, La Capital du monde (1997) Te quiero (M. Poirier, 2001), Hombres Felices (R. Santiago, 2001), Les Mots bleus (Alain Corneau, 2005), Peindre ou faire l’amour (Arnaud i Jean-Marie Larrieu, 2005), El laberinto del fauno (Guillermo del Toro, 2006; premi Butaca 2007 al millor actor català, La Maison (Manuel Porier, 2007), Petit indi (Marc Recha, 2008), Map of the Sounds of Tokyo (I. Coixet, 2009), Potiche (F. Ozon, 2010), Pa negre (A. Villaronga, 2010) Ismael (M. Piñeyro, 2013) o Segon Orígen (Bigas Luna, 2015) entre d’altres.

 

En el marc local, ha estat lligat i involucrat de ple al món associatiu i cultural de la nostra ciutat. Vinculat a l’entitat la Unió Vilanovina ha participat en diversos actes de Carnaval. Durant els anys noranta i vuitanta va participar en diversos Actes Esportius i arrivos que van marcar tendència i van ser més d’un cop portada als diaris locals i del Principat, portant al límit la sàtira que tant caracteritza aquesta festa. Amb la mateixa entitat també ha protagonitzat en reiterades ocasions els Pastorets de la Unió inspirats i lligats notòriament amb els representats al Círcol Catòlic.

 

Sergi López també ha tingut un clar posicionament amb el futur del nostre país, i en reiterades ocasions ha protagonitzat actes i espais televisius a favor del dret a decidir, la justícia social i la independència del nostre petit país.

 

En aquella entrevista realitzada el 2000, Sergi, exposaves que tens molts bons records del Círcol Catòlic i afirmaves que gràcies a la casa, ets és el que ets.

 

Així doncs; a la fi l’hora ha sonat de reconèixer el teu pas per la casa! i la teva trajectòria en el món professional!

 

 

 

Consultes
Revista dels Pastorets 2000-2001pgs 25 i 26
Enciclopèdia Catalana –Sergi López-
Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú – pgs 184-185