Premi 2015

Francesca Roig

Fa exactament 20 anys l’Escotilló Grup de Teatre va estrenar l’obra “Perduts a Yonkers” de Neil Simon, dirigida per Josep Maria Porta.

 

En el repartiment: Lluís Alzina, Jordi Molero, Francesca Roig, Carles Girald, Anna Carbonell, Marta Bayarri/ Carme Jariod i jo mateix, que sent un nen trepitjava per primera vegada aquest escenari com a membre de l’Escotilló.

 

La Francesca Roig, la Paquita, interpretava la meva àvia. El personatge d’una dona dura, autoritària i amb un marcat accent alemany.

 

Recordo que ho feia tant bé que un dia li vaig preguntar: Paquita tu ets actriu de veritat oi? Ella es va pixar de riure i li diu al Porta: “Porta! El nen pregunta si sóc actriu de veritat!”

 

Tampoc era estrany que jo fes aquella pregunta, això era l’any 1996 i ella portava vinculada a aquesta casa des de l’any 1970 interpretant una inacabable llista de personatges: una de les monjes “d’Agnus Day”, la mare del “Temps i els Conway” o la ja mítica Hostalera dels “Pastorets”, que mai acaba obrint la porta a crit de: “QUI DEMANA?!”

 

El cas és que la Paquita no en va tenir prou amb actuar i va agafar les regnes de pollastres dels grosso com era “Al vostre gust” de William Shakespeare o els nostres estimats “Pastorets” que va dirigir una pila d’anys. De fet el Nani Gimeno, l’Arnau Reventós i jo mateix sempre li haurem d’agrair els nostres Lluquets. I jo a més li he d’agrair la cançó “El camí”.

 

I és que ella a dia d’avui segueix portant la batuta musical dels Pastorets. Perquè això sí, portat batutes li agrada. No diguis que no que sí que t’agrada! I sort n’hem tingut moltes vegades que sigui així.

 

I és que en la faceta musical és tant o més activa encara.

 

Te acabats els estudis de solfeig al Conservatori de música de Barcelona. A més té cursos d’harmonia a l’Aula de Música Tradicional de la Generalitat de Catalunya. Toca la guitarra, el saxofon i va ser la primera dona de Catalunya a dedicar-se a tocar la gralla.

 

A més a realitzat diversos estudis com a investigadora de la música popular i ha realitzat treballs sobre els “Pastorets” i la seva música i sobre la Passió. Ha publicat diversos articles i fins i tot llibres. I és meravellós que després de tants anys, havent criat dos fills i un marit (que també es crien els marits), havent cuidat dels seus i haven treballant tota la vida, a la Paquita no se li hagin acabat les energies i segueixi portant batutes amb la destresa que ho fa.

 

Així doncs, per la seva implicación, pel seu saber fer, per les ganes, per l’amor al teatre i a les arts en general, és un honor fer entrega del premi a la trayectoria amateur a la senyora Francesca Roig.